The Sacrum and Breathing
January 5th 2014
Increasing our awareness and strength of the sacrum
through physical exercises will help release tension in the areas of
the neck and shoulders. This frees up the entire spine and thorax,
allowing us to experience a more effortless breathing patterns and a
clearer, more powerful voice. Consider the following from Miranda
Tufnell's A Widening Field:
Sacrum means sacred or holy bone and was once
believed to be the bone from which the body would be resurrected. The
sacrum is the “root bone”, that spreads our weight downwards to
the earth, and also, as the keel of the boat, supporting the rise of
the head and spine. The diaphragm, or muscle of breathing, is a
major influence on the movement of the sacrum. The sacrum carries
within it our need both for movement and also for anchorage,
stability. Formed from five bones that fuse slowly over the first
twenty years of life, it creates stable base for the ascending column
of spine and head. It is this fusion of several bones in the sacrum
that gives it flexibility and makes it one of the strongest bones of
the body. The sacrum, more than any other bone, is shaped by the
movement and weight that passes through it. To feel the presence of
the sacrum is to find a sense of grounding and moving support. The
meninges or membranes, which support and protect the brain and spinal
cord, are woven into the cranial bones, and then hang loose around
the length of the spinal cord, attaching within the sacrum. Hence the
movement of the head profoundly affects the movement of the sacrum –
and movement, or lack of movement , in the sacrum restricts the head.
Similarly, if the lower back is tight, the sacrum stiffens and the
whole spine tightens, causing restrictions in the thorax and
shoulders. We cannot find our length, spread out and go up, if we
cannot also find our way down on the roots, to what we depend on. To
find the essential length of the spine, sacrum and head must be able
to move away from each other.
She continues with this visualization:
In your imagination... travel down... the curves
and length... of your spine
falling... giving away
Sense the base of the spine
feel the depth... density... of its form
Let the breath reach downwards... to the marrow of
the sacrum
feel the support of the ground under you
Take time... to imagine your roots... uncurling
downwards
Slowly... return upwards... outwards
to the throat... to the heart...
...feel the air going out...
all the way from your sacrum...
shape your breath into a sound... and give it to the
world.
***
Dolor Crònic
Quan et va fer mal per última vegada?
24 de Novembre de 2013
Qualsevol dolor present de manera continuada en el cos, a més del símptoma o la molèstia física concreta en la qual es manifesta, té un component emocional i un o més pensaments i creences relacionades que contribueixen al dolor i impedeixen o dificulten la seva cura.
Així doncs, en el treball de recuperació i sanació de qualsevol molèstia física crònica, s'han de tenir en compte no només les característiques precises del símptoma i totes les sensacions físiques que es pateixen, sinó també els aspectes emocionals i els pensaments limitants relacionats amb aquestes.
Una eina que et pot ajudar a començar a prendre més consciència del tipus de dolor que pateixes i de tota la seqüència que condueix a aquest dolor, és portar un diari del dolor. En aquest diari pots descriure les característiques del dolor, en quins moments del dia apareix, amb quina intensitat, si hi ha increments forts de dolor al llarg del dia, després de quina activitat es produeixen, així com d'altres possibles sensacions físiques i emocions associades.
Vinga, pots començar ara mateix:
Quan va ser l'última vegada que et va fer mal?
Què vas fer o no vas fer -abans, durant i després-?
Just abans de sentir el dolor, quines emocions hi havia? Quins pensaments? Quines imatges?
I tot just abans d'aquelles emocions, pensaments o imatges? Quines altres hi va haver?
***
El poder de tu voz
10 de noviembre de 2013
¿Te gusta tu voz? ¿Sientes que puedes expresar con facilidad lo que quieres, sientes o piensas?
La voz es la parte invisible del cuerpo, ligada directamente a las emociones y estados de ánimo, es el espejo de nuestra alma. A través de ella expresamos no sólo aquello que decimos sino también lo que hay detrás de las palabras que pronunciamos, nuestro verdadero ser.
Hay voces más agudas, más graves, más claras o más opacas, de la misma manera que algunos somos más bajitos o más altos, más delgados, más fuertes, rubios o morenos. Conectar con tu verdadera voz, es conectar contigo mismo y con la capacidad de expresar y compartir tu esencia con el resto del mundo. Aceptar y sentirte a gusto con tu voz es reflejo de auto aceptación y de verdadera confianza en ti mismo.
Para muchas personas, hablar es un esfuerzo enorme al cual se han más o menos acostumbrado. La sensación de fatiga o afonía, así como el anhelo de una voz más o menos grave, aguda, o en definitiva una voz diferente a la de uno, es más común de lo que se puede creer. La gran mayoría de estas personas experimentan así mismo la sensación de no respirar “bien”. De esta manera, la comunicación verbal puede llegar a ser muy cansada y provocar mucha frustración, impidiendo el pleno desarrollo de nuestro verdadero potencial.
Las vibraciones de tu voz tienen la capacidad de tocar a otras personas de formas muy diversas. Así que no subestimes el poder de tu voz, aprende a quererla y a usarla. Aprende a hablar con voz propia.
***
El flujo natural de sanación – 2ªparte
La respiración y
la ley del péndulo
3 de noviembre de 2013
La respiración es
un claro ejemplo del principio vital de la “ley del péndulo”,
según la cual todo sube y baja, llega y se va, crece y decrece,
fluye y refluye. Todas nuestras emociones, pensamientos y deseos
oscilan constantemente: A un lado del péndulo el dolor, al otro el
placer.
Conectar con la
respiración es conectar con la sabiduría innata del cuerpo, con los
propios ciclos de expansión y contracción y con el principio de
todo. La inspiración es un tomar, un permitir que lo externo nos
habite, nos toque, nos mueva y nos transforme. La expiración es un
soltar, un dejar ir, un vaciarse y entregarse a lo que hay, a lo que
es. Ampliando nuestra capacidad respiratoria, ampliamos también
nuestra consciencia, nuestra capacidad de dar y recibir, de
transformarnos y abrirnos a lo que hay a nuestro alrededor.
Estirado, sentado o
de pie, encuentra cada día un momento para conectar con tu
respiración, con el movimiento que ésta genera en tu cuerpo, con la
maravilla del entregar y el recibir. En esta práctica también vale
la pena explorar los espacios entre inspiración, expiración y la
siguiente inspiración. Espacios de quietud, de suspensión, momentos
bisagra entre lo acontecido y lo que está por acontecer. Conecta con
las sensaciones que genera la entrada del aire en tu cuerpo, con la
sensación al haber tomado todo el aire necesario y habitar ese
pequeño momento de plenitud que precede el acto de soltar de
rendirse. Sigue conectado con las sensaciones que provoca en ti la
salida del aire, y con el momento de vacío gracias al cual una nueva
inspiración será posible. Y recuerda, no hay dos respiraciones
iguales.
***
La
solució a qualsevol crisi es troba dins teu
27 d'octubre de 2013
Stress
laboral, dificultats familiars, ruptures emocionals, lesions
físiques... Totes, situacions que ens provoquen dolor. Però
justament dins d'aquesta experiència es troba la solució, allò que
ens pot permetre viure millor.
Tots
els cicles vitals estan basats en una fase d'expansió seguida d'una
fase de contracció, i així successivament. No poden existir una
sense l'altra. Tenir plena consciència d'aquest ritme natural en
nosaltres mateixos és clau pel nostre benestar. Tot és en continu
canvi, i per més que ens ho proposem, no podem evitar que crisi i
conflictes de tota mena afectin la nostra vida. És precisament en
moments de dificultat -física, psicològica o emocional- quan és
encara més necessari tenir present que qualsevol cosa que
experimentem o sentim té una durada limitada.
Després de
qualsevol contracció o experiència difícil, naturalment arriba
l'expansió i el temps per a fluir. Aquesta llei natural, només pot
ser capgirada per nosaltres mateixos, impedint d'aquesta manera el
flux natural de sanació. En el moment en què neguem, tapem o perdem
el contacte conscient amb allò que ens afligeix, preocupa o molesta,
estem obstaculitzant la nostra innata capacitat de superar i
traspassar qualsevol dificultat. El que fem en aquest cas, molt al
contrari de fer desaparèixer el sentiment o emoció en qüestió, és
permetre que aquesta impressió es cristal·litzi dins el nostre cos,
afectant silenciosament tota la nostra estructura orgànica, muscular
i cel·lular.
Per
això és important en els moments d'stress mantenir el contacte amb
el nostre cos, les nostres sensacions i les emocions que els factors
externs poden despertar en nosaltres.
***